Walter Édouard Lidforss (Mora, 11 de febrero de 1833—Estocolm, 9 de abril de 1910). Profesor de la Universidad de Lund, tradujo Don Quijote de la Mancha al sueco; esta traducción fue reimpresa (Stockholm: Forum, 1955) en dos tomos. Propuesta firmada por Manuel Tamayo y Baus, Pedro de Madrazo y Víctor Balaguer de Eduardo Lidforss como académico correspondiente extranjero (11.01.1894).

Va fer informes per a què Àngel Guimerà rebés el Premi Nobel.

Estudià a la Universitat d’Uppsala i fou professor de literatures estrangeres a diferents universitats del país com la Universitat de Lund. Interessat per les llengües ibèriques, el 1870 va fer una estada a Catalunya i va conèixer els escriptors Francesc Pelagi Briz, Víctor Balaguer, Francesc Maspons, els germans Eduard i Gaietà Vidal i Valenciano, entre d’altres.[1]

Anys després va col·laborar a la revista Lo Gay Saber, on el 1878 va publicar, traduït, un Quadro popular suec i un estudi sobre Lo Renaixement literari català.[2] En la seva explicació sobre l’interès dels romanistes per la cultura catalana explica que a Catalunya havia trobat esforços «a favor de lo bo, lo veritable i lo bell», i per això considera que la caultura catalana mereix «estima i simpatia». Uns anys després, el 1894, va publicar un nou article a la revista Ute och hemma on tornava a tractar la cultura catalana amb una breu presentació de Balaguer acompanyada de la traducció de Les esposalles de la morta.[1]

Com a traductor va ser conegut principalment per la seva traducció del Quixot de Cervantes el 1892 i la Divina Comèdia de Dante el 1903.[1] Va traduir al suec Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer i estudià El Misterio de los Reyes Magos (1871), entre altres obres.[3]

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1870)[2] i de l’Academia de la Historia de Madrid. Membre del comitè del premi Nobel, es relacionà amb Joaquim Miret i Sans a propòsit de la candidatura d’Àngel Guimerà, sobre qui va mostrar la seva admiració.[2] Mesos més tard es va acusar l’Acadèmia de bones Lletres de no haver complert els terminis fixats el 1906, fet que hauria dificultat l’obtenció d’un possible premi Nobel per a Catalunya. De fet, el primer informe de Lidforss sobre Guimerà va ser el 1907.

Cervantes: Den sinnrike junkern Don Quijote af La Mancha (Fahlcrantz, 1891–1892)
Víctor Balaguer: Romeo och Julia (Las esposallas de la morta) (Ad. Bonnier, 1894)
Los Cantares de Myo Cid. Con una introduccion y notas (1902–1903)